Aquestes últimes setmanes, he observat les diferències en els berenars i esmorzars dels infants que cuido. En el meu dia a dia, he vist que els nens de famílies amb més recursos solen portar fruita fresca o aliments saludables, mentre que aquells amb menys recursos opten per productes més econòmics, com dolços o xocolata. Ja no només te a veure amb el nivell econòmic de cada família, sino també amb el temps del que disposen els pares o mares. Aquest fet, no només afecta la qualitat de l’alimentació dels nens, sinó també la manera com es relacionen amb el menjar.
Aquestes diferències tenen implicacions importants. Els nens que mengen de manera més equilibrada tenen més energia i es beneficien d’un desenvolupament físic i cognitiu adequat. Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre com l’alimentació pot ser una barrera més en les desigualtats socials.
Aquest registre, he volgut representar-lo amb dos dibuixos on es poden veure dues realitats diferents.
En aquest lliurament, he volgut explorar les diferències en l’accés a la tecnologia i com aquest factor pot influir en les dinàmiques de joc i aprenentatge dels infants. La tecnologia té un paper molt present en les activitats dels infants amb accés a dispositius com les tablets o els mòbils. En canvi, els infants que no tenen accés regular a aquests dispositius tendeixen a utilitzar joguines manuals o participen en activitats creatives.
Aquesta observació m’ha fet reflexionar sobre com el fet de tenir o no accés a la tecnologia afecta no només la manera de jugar, sinó també la seva creativitat i capacitat de concentració. Els infants que utilitzen dispositius sovint estan més habituats a activitats guiades i visuals, mentre que els que no tenen accés a la tecnologia ja sigui per la situació económica familiar o simplement perquè els adults responsables dels infants no estan d’acord en que utilitzin dispositius electrònics, acostumen a utilitzar la seva imaginació i creativitat i jugue d’una manera molt més independent.
A nivell personal, com a cangur, es noten molt aquestes diferències ja que marquen la meva manera d’interactuar amb els infants. Amb els qui tenen accés a tecnologia, les meves activitats són més guiades o inclús únicament digital, mentre que amb els altres, les activitats son completament creatives
Des de ben petita, he estat envoltada per diferents formes d’expressió artística que han influït profundament en la meva vida. Això s’ha desenvolupat tant dins com fora de l’aula, fet que ha influenciat profundament la meva visió actual de la cultura i l’art. Les meves pràctiques artístiques han estat principalment centrades en la lectura, la pintura, la fotografia, el cinema i la música, disciplines que m’han acompanyat en diferents moments de la meva vida. Aquestes activitats no només han estat una font d’entreteniment o evasió, sinó que han actuat com a vehicles d’expressió, autoconeixement i connexió amb el món que m’envolta.
El meu primer contacte amb les arts va ser a través de l’escola. En l’àmbit escolar, les classes d’educació plàstica eren una assignatura habitual, però tot i que sovint estaven limitades a tasques senzilles com dibuixar o pintar amb tècniques bàsiques, van ser una primera porta al món creatiu. Aquestes activitats permetien una llibertat que les altres assignatures no oferien, i aquesta expressió lliure va ser molt significativa per a mi des de ben jove.
Tanmateix, l’impacte més gran va venir fora de l’aula, gràcies a les meves experiències familiars. La meva tieta, que des de petita ha estat una apassionada de la pintura, va tenir un paper molt important en el meu desenvolupament artístic. De fet, em vaig inspirar en ella quan vaig començar a anar a classes particulars de pintura. Aquests moments no només van ser una oportunitat per aprendre tècniques bàsiques, com el control del pinzell o la combinació de colors, sinó també per adonar-me del poder de l’art per expressar emocions i transmetre sentiments que potser no podia verbalitzar. La pintura es va convertir en una forma de connexió íntima amb el meu entorn, una manera de veure el món a través d’un filtre personal i subjectiu. El fet de compartir aquests moments amb la meva tieta va ser molt especial, ja que em va permetre entendre la pintura com una activitat més profunda que simplement crear imatges; era una eina per expressar emocions, idees i somnis.
Amb el temps, un altre art visual va començar a formar part del meu dia a dia: la fotografia. Aquesta influència va venir per part del meu oncle, que és fotògraf. De petita, sovint assistia a les seves exposicions, on veia com capturava moments i els transformava en peces d’art. Aquestes experiències em van marcar profundament i van despertar en mi una fascinació per la fotografia com a forma d’expressió visual. Vaig començar a entendre que la fotografia no només servia per documentar la realitat, sinó també per interpretar-la, per captar la bellesa en allò quotidià i per revelar detalls que sovint passen desapercebuts. Amb el pas dels anys, vaig començar a explorar aquesta forma d’art per mi mateixa, i avui dia la fotografia és una de les meves grans passions. A més, l’edició digital m’ha permès donar un pas més enllà, afegint una capa de creativitat a les imatges que capturo, experimentant amb llums, ombres i colors per crear un estil propi.
Una altra influència constant ha estat la lectura. Des de petita, els llibres han estat una font de calma i refugi per a mi. Recordo com m’ajudaven a relaxar-me abans d’anar a dormir. Aquesta afició per la lectura no només m’ha proporcionat un plaer immens, sinó que també ha estat una porta oberta cap al coneixement i la reflexió. M’ha permès explorar diferents perspectives del món, viure històries diverses i comprendre millor les emocions. La lectura, com l’art, és una eina poderosa per entendre i reinterpretar la realitat. Amb el pas del temps, s’ha convertit en una pràctica constant que m’acompanya en moments de tranquil·litat i que, alhora, m’ajuda a enriquir la meva vida interior. La capacitat d’un llibre per transportar-te a altres llocs i cultures és única, i això m’ha ajudat a ser una persona més oberta i empàtica.
Pel que fa al cinema, aquest art va començar a influir-me des de molt jove. Tot i que no estava tan present en la meva vida quotidiana com la pintura o la fotografia, el cinema ha estat una eina poderosa per a la meva comprensió del món. A través de les pel·lícules vaig aprendre a apreciar el poder narratiu de les imatges en moviment, la complexitat d’una història ben construïda, i el pes emocional que poden tenir tant la música com les imatges. El cinema m’ha ensenyat a valorar la direcció artística, la fotografia, els guions ben treballats i la interpretació d’actors. A través d’aquest mitjà vaig descobrir que les històries es poden explicar de moltes maneres, i que, de vegades, el més potent no és el que es diu, sinó com es mostra.
Finalment, la música ha estat una constant en la meva vida. Tot i no haver rebut una educació musical formal, sempre he sentit una connexió emocional profunda amb la música. Encara que no toco cap instrument, la música és una presència constant que m’acompanya en tots els moments de la meva vida: quan necessito energia, quan vull relaxar-me, quan estic alegre o quan necessito reflexionar. La música té la capacitat de connectar directament amb les meves emocions, i és una forma d’art que utilitzo tant per evadir-me com per connectar-me amb el meu jo més profund.
En conjunt, totes aquestes experiències han configurat la meva relació amb l’art i la cultura d’una manera molt especial. La influència de la meva família, especialment de la meva tieta i el meu oncle, va ser clau per despertar el meu interès en les arts visuals, mentre que la lectura, el cinema i la música han contribuït a enriquir la meva perspectiva i la meva capacitat per connectar amb les meves pròpies emocions i amb el món que m’envolta. Aquestes disciplines han estat presents en diferents moments de la meva vida i continuen influint en la meva manera de veure el món i de relacionar-me amb les altres persones.
Avui dia, totes aquestes influències es reflecteixen en la meva vida quotidiana. La pintura segueix sent una forma d’expressió que utilitzo per canalitzar la meva creativitat; la fotografia em permet capturar moments i transformar-los en art; la lectura continua sent un refugi i una font d’inspiració; el cinema m’ofereix històries que em fan reflexionar i créixer; i la música és el fil conductor emocional que em connecta amb mi mateixa. Tot plegat forma part d’un camí personal que m’ha portat a valorar l’art com a una eina poderosa d’expressió, reflexió i connexió humana, i que sens dubte continuarà influint-me en el futur.
Pública 
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.